Parlem novament, i per enèsima vegada del pp, partit popular, (que, em nego a escriure en majúscula, com si es tractés d’alguna cosa amb nom propi, extraordinària o digna, que mereix la distinció d’una lletra majúscula, gran i rellevant, per a distingir-la de les lletres minúscules que l’acompanyen, amb l’única finalitat de formar una paraula... Les lletres majúscules, ho sento, les reservo per a paraules que cal distingir per la seva pròpia importància, particularitat, exclusivitat o distinció. I no és el cas). Dons bé, els amics –o tot el contrari, per les actituds i comportaments que exhibeixen- del pp acaben d’obsequiar-nos, fent gala de les seves més extraordinàries qualitats democràtiques, cíviques i lliberals, amb un boicot amb tota regla al Grupo Prisa (editor, entre d’altres del diari EL PAÍS, la cadena SER i l’emissora CUATRO TV). Les declaracions del president del Grupo Prisa, crítiques amb allò que el pp representa en aquests moments, ha estat el detonant, i l’excusa, per a què el partit popular (conegut ja per alguns com partit de la por) hagi col•locat al Grupo Prisa entre els seus enemics a batre.
I la veritat és que comença a preocupar, i desconcertar, que el pp continuï amb la seva delirant obsessió de voler destruir tot allò que no està d’acord amb la seva idea del que ha de ser un Estat Espanyol democràtic i modern, i de quins han de ser els principis i les regles de joc que la societat espanyola vulgui atorgar-se per al desenvolupament d’un estat obert, democràtic, diferencial i plural.
Tant és així que semblaria que l’estratègia del pp va molt més enllà de torpedejar el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, veritable “bèstia negra” d’una dreta carca i retrògrada que no vol perdre els privilegis de què sempre ha gaudit la classe dominat d’aquest país.
La ferotge i destructiva oposició que el pp està aplicant en aquesta legislatura semblaria orquestrada des d’un grup de gent (no m’atreveixo a dir persones) que no només volen recuperar –a qualsevol preu- un govern que, democràticament, van perdre en unes eleccions, sinó que allò que volen recuperar realment és el poder (en tot el sentit més ampli de la seva expressió).
Els dirigents del pp estan convençut, com sempre ha estat la dreta extrema (forma refinada de descriure l’extrema dreta, que estic a punt de desterrar) que el poder és una posició o condició social que només poden exercir aquells que han estat ungits per alguna divinitat estranya, que ha decidit que els poderosos tenen dret a disposar de les vides, les voluntats i els patrimonis de tots aquells –pobres desgraciats- que no són capaços de pensar ni decidir per si mateixos.
Amb aquesta mentalitat no és cosa estranya que el pp continuï amb la seva estratègia: esbombar la democràcia; carregar-se a aquells –grups o persones- que lluiten per una societat més justa, solidària i de progrés; potenciar les baixes passions de nostàlgics anònims; sembrar el dubte i la incertesa en els ciutadans pacífics i sensats; potenciar les desavinences existents; magnificar, com a elements destructius, aquelles coses que ens puguin diferenciar ... Està buscant la còlera d’uns i el desencís d’altres per a fer-se amb el control del caos. És l’estratègia que utilitzen, i han utilitzat en altres èpoques, els defensors de les pàtries.
El pp està posant en marxa una locomotora... que podria fer vessar el got.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada