Ara, que el calendari ens
apropa inexorablement al 9N, em preguntava, en una reflexió que a aquestes
alçades ja no té resposta, què hauria passat, on ens trobaríem si tot aquest
procés s’hagués iniciat d’una altra manera?
On seríem, si a l’hora de pactar la famosa pregunta que -segons el parer
de molts- ens ha deixat a una part important dels previsibles participants,
sense alternativa vàlida ni engrescadora per a anar a donar el nostre suport a
l’opció que pensàvem més idònia, però què no apareixia a les paperetes? Què
hauria passat, si amb una actitud més generosa i una visió més plural dels qui
van pactar el contingut de la papereta, s’hagués fet l’esforç d’incorporar, si
més no a aquells que estaven a favor de la consulta (encara que fos en un marc
de legalitat i acords no compartits –d’entrada- plenament per tothom)?
Hauria canviat alguna cosa
si s’hagués incorporat l’opció federal a la papereta, donat que es tractava
–suposadament- de copsar l’opinió dels catalans i catalanes respecte al futur
polític de Catalunya? I aquesta és una opció tant vàlida com qualsevol altre,
si una part important de la ciutadania li dóna suport. I en un model de
pregunta doble, com era el plantejat a la papereta, es podia incorporar
perfectament de manera clara i concisa, i no fent interpretacions que no estan ni escrites ni suportades en cap
documentació reguladora del procés.
(Fent un exercici
imaginatiu, adjunto al final d’aquesta reflexió sense resposta un model
alternatiu de papereta, amb la incorporació de la invisible opció federalista).
Algú que pugui no estar
d’acord amb el suggeriment podria afirmar que ens trobaríem en la mateixa
situació de col·lapse que la que tenim en aquests moments. Que el PP, des del
govern central, hauria impugnat qualsevol proposta, sempre a l’empara de
formalismes legals. I és possible que hagués succeït d’aquesta manera. Però
alguna cosa hauria canviat substancialment: la proposta hauria estat més
respectuosa, més plural i més representativa del conjunt de la societat
catalana. El suport a la consulta hauria estat molt més ampli que el que ha
tingut –que ha estat força important-. La força negociadora, amb la
incorporació dels defensors de l’opció federal, hauria augmentat
considerablement. Potser la proposta hauria tingut una millor percepció i
acolliment fora de Catalunya, al no viure-la com a una opció -quasi exclusiva-
de ruptura. És possible, si s’hagués començat d’una altra manera, que es pogués
haver iniciat un procés negociador – per exemple, de la manera de fer la
consulta- i després fer la consulta, i no a l’inrevés, la qual cosa ha generat
una tensió i confrontació permanent.
Mai sabrem com hauria anat
tot plegat, però, a l’incrementar-ne el consens intern a Catalunya sobre la
consulta, molt probablement s’haurien obtingut millores en els resultats del
procés. Però també és cert que amb la incorporació d’una alternativa
federalista, l’opció independentista perdia força i, fóra possible que els
resultats no fossin els desitjats per qui, a la fi, han organitzat el procés
i la pretesa consulta tal com la hem conegut.
Model de papereta
CONSULTA:
Per tal de decidir sobre el
futur polític de Catalunya, dins del marc de la legalitat i d’un procés de negociació
entre els governs de Catalunya i Espanya,
Vol
que Catalunya esdevingui un Estat?
o SÍ o NO
(Ja
m’està bé l’estatus actual)
En cas afirmatiu,
Vol que Catalunya esdevingui
Un Estat Federat o
Un Estat Independent o
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada