dimarts, 4 de novembre del 2014

REFLEXIÓ TARDANA SOBRE EL 9N

Ara, que el calendari ens apropa inexorablement al 9N, em preguntava, en una reflexió que a aquestes alçades ja no té resposta, què hauria passat, on ens trobaríem si tot aquest procés s’hagués iniciat d’una altra manera?  On seríem, si a l’hora de pactar la famosa pregunta que -segons el parer de molts- ens ha deixat a una part important dels previsibles participants, sense alternativa vàlida ni engrescadora per a anar a donar el nostre suport a l’opció que pensàvem més idònia, però què no apareixia a les paperetes? Què hauria passat, si amb una actitud més generosa i una visió més plural dels qui van pactar el contingut de la papereta, s’hagués fet l’esforç d’incorporar, si més no a aquells que estaven a favor de la consulta (encara que fos en un marc de legalitat i acords no compartits –d’entrada- plenament per tothom)?
Hauria canviat alguna cosa si s’hagués incorporat l’opció federal a la papereta, donat que es tractava –suposadament- de copsar l’opinió dels catalans i catalanes respecte al futur polític de Catalunya? I aquesta és una opció tant vàlida com qualsevol altre, si una part important de la ciutadania li dóna suport. I en un model de pregunta doble, com era el plantejat a la papereta, es podia incorporar perfectament de manera clara i concisa, i no fent interpretacions que  no estan ni escrites ni suportades en cap documentació reguladora del procés.
(Fent un exercici imaginatiu, adjunto al final d’aquesta reflexió sense resposta un model alternatiu de papereta, amb la incorporació de la invisible opció federalista).

Algú que pugui no estar d’acord amb el suggeriment podria afirmar que ens trobaríem en la mateixa situació de col·lapse que la que tenim en aquests moments. Que el PP, des del govern central, hauria impugnat qualsevol proposta, sempre a l’empara de formalismes legals. I és possible que hagués succeït d’aquesta manera. Però alguna cosa hauria canviat substancialment: la proposta hauria estat més respectuosa, més plural i més representativa del conjunt de la societat catalana. El suport a la consulta hauria estat molt més ampli que el que ha tingut –que ha estat força important-. La força negociadora, amb la incorporació dels defensors de l’opció federal, hauria augmentat considerablement. Potser la proposta hauria tingut una millor percepció i acolliment fora de Catalunya, al no viure-la com a una opció -quasi exclusiva- de ruptura. És possible, si s’hagués començat d’una altra manera, que es pogués haver iniciat un procés negociador – per exemple, de la manera de fer la consulta- i després fer la consulta, i no a l’inrevés, la qual cosa ha generat una tensió i confrontació permanent.
Mai sabrem com hauria anat tot plegat, però, a l’incrementar-ne el consens intern a Catalunya sobre la consulta, molt probablement s’haurien obtingut millores en els resultats del procés. Però també és cert que amb la incorporació d’una alternativa federalista, l’opció independentista perdia força i, fóra possible que els resultats no fossin els desitjats per qui, a la fi, han organitzat el procés i la pretesa consulta tal com la hem conegut.
         


Model de papereta

CONSULTA:
Per tal de decidir sobre el futur polític de Catalunya, dins del marc de la legalitat i d’un procés de negociació entre els governs de Catalunya i Espanya,


Vol que Catalunya esdevingui un Estat?

o SÍ                   o NO                                                                                              
                                                            (Ja m’està bé l’estatus actual)



En cas afirmatiu,
Vol que Catalunya esdevingui

Un Estat Federat             o 

Un Estat Independent     o