Reconec que no és fàcil, però de vegades la realitat supera amb escreix no només la ficció, sinó la més desperta imaginació. Ha calgut només una sèrie d’esdeveniments confluint en el temps per a produir un fenomen difícilment superable.
Ha calgut, d’una banda, que dos consellers del govern de Catalunya –d’aquells que fa uns mesos s’anunciaven a bombo i plateret com “el govern dels millors”- es posessin d’acord per a posar en marxa una actuació difícilment superable dins dels cànons de la feina (no) ben feta. O senzillament, ni els hi ha calgut estar-hi d’acord, o conèixer les motivacions que han impulsat una actuació tan poc encertada. La qüestió, semblaria, era fer alguna cosa destacable i que tingués un bon ressò, per a poder lluir posteriorment l’eficàcia d’una bona gestió.
Què millor que aprofitar el mes d’agost per a posar en marxa una actuació d’aquestes característiques, quan els serveis, tant dels propis Departaments (Empresa i Economia i Benestar Social i Família) com dels Ajuntaments i altres entitats estan de vacances? Segurament, deurien pensar, que el tema que els ocupava era un tema menor, i que es podria resoldre amb els serveis mínims preventius d’un mes d’agost.
Però, per la importància i gravetat del tema que els va ocupar durant la iniciació de les vacances, que no era altra que aflorar un “important frau”, valia la pena actuar amb la màxima celeritat. Només així es podrien salvaguardar els nivells d’eficàcia i eficiència dels que les noves escoles de negocis fan bandera. Y a més, segons paraules del propi President d’aquest sorprenent govern, si no es resolia la fraudulenta situació, es corria el risc de no poder pagar la RMI (Renda Mínima d’Inserció) al tornar de les vacances.
Davant la sospita de frau (que deurien suposar massiu, quan en realitat era purament marginal) es va adoptar una decisió salomònica: tallar, durant el mes d’agost, la transferència del pagament de la renda a tots els perceptors; fer la transferència per un mitjà tan artesanal, poc habitual i ineficient com és l’enviament de talons bancaris als beneficiaris; iniciar de manera precipitada una entrevista personal amb alguns beneficiaris, mitjançant un petit qüestionari que pretenia actualitzar la informació disponible.
Paral·lelament han aprofitat per a fer una modificació de la normativa reguladora de la RMI (quantia de la renda, temps d’empadronament previ a la percepció de la renda, temps màxim de percepció de la renda...) sense comptar en aquest procés ni amb els ajuntaments (com administracions més properes a les persones que estan reben la prestació i que participen activament en els processos d’inserció i/o reinserció d’aquestes persones), ni amb els professionals (que estan treballant i fent el seguiment dels processos d’inserció/reinserció dels beneficiaris), ni tampoc amb les entitats socials que estan implicades en aquests mateixos processos.
Tot plegat uns canvis normatius que requerien més anàlisi, més participació, més consens i més sensibilitat amb uns col·lectius molt vulnerables davant diverses situacions de precarietat social.
Veritablement sorprenent l’actuació del suposat govern dels millors. (A aquestes alçades ja n’han fet mèrits suficients per a canviar la categoria).
Com tots ja sabem, després d’aquest agitat mes d’agost (alguns –com, per exemple, els professionals que treballen amb els col·lectius beneficiaris de la RMI- ja ho sabien abans de la posta en escena d’aquesta mena de tragicomèdia), la RMI , és una acció de solidaritat de caràcter universal que té com a finalitat el desenvolupament coordinat de les accions destinades a ajudar les persones que no disposen dels mitjans econòmics suficients per atendre les necessitats essencials de la vida quotidiana, mentre se les prepara per a la seva inserció o reinserció social i laboral (Web del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya).
Per tant, si el que volien era revisar els criteris de la RMI i actualitzar les dades dels perceptors, hi ha millors maneres i moments més oportuns per a fer-ho. Ho tenen tot al seu favor: la complicitat dels ajuntaments per a participar en el procés, la voluntat i el coneixement dels professionals, tota la informació disponible a l’administració per a contrastar les dades necessàries... Només cal voluntat i decisió, amanides amb una bona dosi de confiança en els professionals, el món local i les entitats. La resta no és tan difícil.
I si el que pretenien era iniciar una campanya contra el frau (cap escola aconsellaria caçar mosques a canonades) recordem que les veritables borses de frau no es troben, justament, en els col·lectius més desprotegits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada