No hi caben sorpreses... són els de sempre!

No ens podem sorprendre. Són els de sempre. Són qui s’omplen la boca amb grandiloqüents afirmacions patriòtiques... i en realitat el país, la nació o la pàtria els importa un pebrot (per no dir alguna cosa de color més indefinit).
Són d’aquells qui pensen que quan pitjor... millor. Que, si convé, es destrueix per a treure millor rendibilitat -personal i partidista- . Són qui no tenen regles. O millor dit, tenen les seves pròpies, que apliquen segons els hi convingui. Són dels qui pensen –encara- que pertanyen a una casta superior que està en possessió de la veritat; i que els drets només s’apliquen de manera equànime quan són ells qui els imparteixen d’acord amb la seva ideologia.
Són els de sempre. Volen amagar la seva pell aspra sota la càndida pell d’un anyell innocent, però les seves accions acaben descobrint la fera que s’amaga.
La veritat és que no ens sorprenen per molt que ens acabi indignant la foscor de la seves males arts.
Certament, i a qualsevol preu, volen recuperar el poder (que segons messiàniques profecies mai no havien d’haver perdut, com a hereus naturals d’un do que els hi ve transmès genèticament).
Els altres no en saben, no hi entenen, no han aprés ni ho faran mai –deuen pensar- . Els altres no poden estar al capdavant d’un país que pertanyia, i volen que segueixi pertanyent, als de sempre.
Aquests nou vinguts al món de la política, dels negocis, de la intel•ligència, de la creació... deuen estar ben sonats, si intenten ocupar un espai que no els hi és gens natural –continuen pensant els de sempre- .
Els de sempre, gent assenyada on calgui, ja s’encarreguen de vetllar pels indefensos ciudatans d’aquest país i pels il•lustres i entranyables valors que mai s’haurien d’haver posat en entredit. No sigui que tanta llibertat, tanta igualtat i tanta justícia social acabi empobrint i debilitant les ments de gent noble i senzilla que no tenen la capacitat de discernir davant els perills que ens pot aportar la pèrdua dels valors i les creences de tradicions atàviques.
Els de sempre, els qui ens han portat en gran mesura a la situació de crisi que estem patint, són i seran en part –en una gran part- els responsables de què la sortida de la crisi sigui més dura, més llarga i més penosa per a molta gent que poc ha tingut a veure amb aquest cataclisme que se’ns ha vingut a sobra. Perquè a ningú se li escapa que una crisi d’aquestes magnituds no la genera l’increment de l’IPC dels assalariats d’un país, ni el fet d’incrementar les polítiques socials, ni tampoc les inversions públiques per a millorar les condicions de vida dels ciutadans. Les grans crisis venen generades per la cobdícia d’alguns, per les ganes de fer fortuna ràpida i sense massa escrúpols, per la manca d’ètica dels especuladors, pel frau fiscal reiterat, per l’evasió de capitals, per la proliferació de paradisos fiscals, pel vergonyós principi darwinià que els forts s’engoleixen els febles, per la manca de visió dels qui pensaven que les vaques grasses no s’aprimarien mai... Són els de sempre.
I com reaccionen?
Com sempre!
No fent ni deixant fer. Oposant-se per sistema. Obstruint qualsevol proposta que pugui donar alè a l’adversari. Com ha passat, per exemple, actuant contra una iniciativa cívica i social de gran calat com és ESTO SÓLO LO ARREGLAMOS ENTRE TODOS, de gran difusió mediàtica i cibernètica, que pretén fomentar l’actitud positiva de la ciutadania davant una crisi que no beneficia ningú (O això pensem la majoria de persones que no ens dediquem a veure fantasmes arreu).
No sembla pensar el mateix aquesta dreta estàtica i macilenta que, amagada rere unes sigles –PP- que voldrien representar una altra cosa, a qui representa en realitat és a la dreta de sempre, a la dreta del quan pitjor... millor.
I aquesta dreta, la de sempre, acaba d’aconseguir una altra victòria (i no serà la darrera, em temo) en contra del civisme ciutadà: retirar de TVE l’anunci de la campanya Estoloarreglamosentretodos. El seu argument ha estat que aquesta és una campanya que pretén donar suport al Govern...
Alerta a la propera que està al caure. I és què... no hi caben sorpreses amb la dreta de sempre!